Buenas,
Esto lo cuelgo más como referencia personal (tener todo el material en un solo sitio) que por ser muy interesante para otra gente

Pero vamo,s tampoco os hace mal y si quiereis practicas vuestro catalan en formato slang, aqui teneis una muestra.
Es una descripcion de la historia de Arnor en formato redux para que 2 de los jugadores que van algo peces en historia de la tierra media (anatema!) se situen. Seguro que tiene fallos, ya que lo escribí de memoria en el AVE a las 6 de la mañana. Se centra en la ciudad de Tharbad, que es donde la liaron parda en la ultima partida. Como de costumbre he usado gente del foro para poblar los PNJ de mi partida. A Prich tengo que decirle que por desgracia está muerto, ya que los PJs lo pasaron a cuchillo en la ultima partida "just because".
Saludos,
Xavi
+++++++++++
THARBADhttp://galeria.tolkienianos.com/data/media/124/Tharbad_jpeg.jpgTharbad es troba al punt on el Gir Gwathló (riu Bruinen) creua amb l’antic Gran Camí del Nord que unia Osguiliath (la capital de Gondor) amb Fornost (la capital d’Arnor).
Aquest creuament de camins i el fet de que el Gwathló és navegable fins a Tharbad (més amunt es converteix en uns aiguamolls) va fer de Tharbad un important nus de comunicacions. Amb el temps la ciutat va créixer i es va construir un pont que unia les dues voreres. Aquesta situació molona va durar fins que Arnor se’n va anar a la mie per temes de successió durant la tercera edat (cap a l’any 1000) i es va dividir en 3 regnes: Arthedain (el més gros), Rhudaur (a la zona de Rivendel) i Cardolan, més al sud de Rhudaur. Tharbad es va convertir en la capital de Cardolan.
Els tres regnes estaven a la gresca entre ells tant com amb el regne d’Angmar al nord (governat pel rey brujo, com qui no vol la cosa...). Arthedain era el més gros però estava debilitat i no es podia enfrontar als altres dos per reunificar el territori. Al cap d’un temps el Rey Brujo va aprofitar la divisió i va aconseguir que Rhudaur s’aliés amb ell, acabant per aniquilar els dunedains de la zona. Després de la guerra de 1356, Rhudaur va deixar d’existir a tots els efectes (la capital Amon Sul, és destruida).
L’any 1636 de la tercera edat hi va haver una plaga chunga que es va carregar a saco de gent de la terra media, sobretot dunedains (guerra bacteriologica FTW!). És també l’any que els Tumularios s’aixequen de les tombes per crear terror i mal rotllo en general.
Cardolan va quedar feta caldo amb aquesta plaga, i els dunlendinos i homes de les muntanyes van aprofitar que hi havia espai per expandir-se i van ocupar la majoria d’aquestes terres. No obstant, el que passa principalment és que la zona queda bastant deserta.
Tharbad s’abandona durant aquest període ja que el contacte entre els regnes del nord i Gondor és cada cop menor i la plaga li fot un galleto notable a la població. A continuació hi ha 3 anys amb hiverns durissims que fan que caigui encara més la població (alegria!). La majoria de gent marxa cap a Arthedain o cap al sud, a Gondor.
I aqui és on nosaltres canviem la historia de la Terra Mitja 
Tharbad
no queda tan fotut per la pesta. S’abandonen parts de la ciutat, però encara és un nus logístic i es manté la població a la illa central. Poc a poc la ciutat es recupera, tot i que a efectes practics queda convertida en una ciutat-estat dèbil i depenent d’Arthedain per a la seva defensa davant d’amenaces serioses.
Uns 300 anys més tard Arthedain està molt debil. Els dunedains cada cop son menys i el rey brujo i els seus aliats són cada cop més. La guerra de guerrilles amb els orcos a les fronteres desgasta molt el regne. Finalment l’hivern de 1974 el rey brujo ataca Arthedain. Hi ha una mega-batalla a Annúminas on l’exercit d’Arthedain és destruït, tot i fotre-li molta canya als orcos, i homes aliats del rey brujo. Els pocs dunedains que queden es dispersen. Direm que Tharbad envia un contingent de tropes al nord, i veient el que ha passat es tanca bastant a cal i canto esperant que el rey brujo passi d’ells. Fent un acord amb els guanyadors (chaqueteros...) Tharbad sobreviu.
L’any següent, el 1975, (un poco tarde, chavales...) els dunedains de Gondor envien un exercit al nord que s’alia amb els elfs de Lindon i Rivendell (i els dunedains que queden d’Arthedain incloent Aranarth el fill de l’ultim rei d’Arthedain) i a la Batalla de Fornost es carrega l’exercit del Rey Brujo. Per alegria del Ricard, el Glorfindel apallisa el rey brujo, que fuig cap al nord ("Angmarianos, el rey brujo ha muerto"). Direm que Tharbad es fa una mica el longuis en aquesta batalla, no enviant ningú a combatre per cap dels dos bàndols.
El rey brujo ja havia aconseguit el seu objectiu (carregar-se Arnor) i fot el camp d’Angmar, anant-se’n de vacances a un lloc sense determinar (1000 anys sense vacances el tio, ja li tocava). Com que es queda sense lider, el regne dels orcs del nord col·lapsa al cap de poc temps.
Aranarth, el princep d’Arthedain reuneix els dunedains que queden a Arthedain i crea els Montaraces del Norte. Des d’aleshores els dunedains protegeixen les antigues terres d’Arnor de les criatures de Morgoth.
En tot això Tharbad és reocupat per una guarnició de Gondor. Queda com un bastió de gondor al nord. S’ha mantingut així durant molt temps. En certs moments ha estat més important i en certs moments menys, però segueix sent la ciutat més important al sud de Bree. A finals de la tercera edat (3990 o així) ha anat perdent importància i torna a estar reduïda a la illa central. El pont ja no existeix (està destruït) ja que la carretera es fa servir massa poc per justificar refer-lo. El trasllat entre les ribes es fa per barcassa.
A dia d’avui és més una ciutat independent que una dependent de Gondor. Sudari, a la desembocadura del Gwathló, es la única ciutat amb la que té realment relació: aquestes dues nominalment pertanyen a Gondor, pero foten el que els rota. Tharbad es menys important que Sudari.
POBLACIÓ: unes 2000 persones. Hi ha uns 100 dunedains i uns 75 hobbits. La resta són homes de diferents ètnies. Els dunedains ocupen la majoria dels llocs de responsabilitat i n’hi ha bastants a la guàrdia. No hi ha elfs o nans amb residencia permanent a la ciutat.
GUARDIA: 100 soldats. Una vintena son dunedains. Els duinedains acostumen a ser oficials.
ECONOMIA: a Tharbad es pot aconseguir de tot pràcticament. Aprofita el riu per comerciar, i és un centre de import-export entre les zones més salvatges del nord i els regnes més civilitzats del sud. La exportació d’herba de la comarca cap al sud es fa des de Tharbad per riu. També tenen bona fusta i construiexen bons vaixells petits, dels que poden navegar pel Gwathló.
PERSONATGES QUE CONEIXEU:Dansal Ârmador: Noble dunadan. El lider de la ciutat. Descendeix de les antigues families nobles de Cardolan i la seva familia ha controlat Tharbad des de fa la hostia.
Athros Ârmador: Cosí del jefazo. És el que controla el dia a dia de la ciutat
Elmoth Eldelrol: Dunadan. Capità de la Guardia.
Keyan: posadero hobbit amb bastant bon rotllo. Li agrada el color blau i fumar amb pipa.
Feyroth Hasselhoff: noble de la ciutat. Té importants interessos comercials a la comarca. Es sospita que pot ser un espia després de que un berserkers hippies assaltessin casa seva i hi trobessin cartes acusadores.
Alis: serventa del Feyroth. Està bastant cañón, però té por dels berserkers hippies després de que la segrestessin i li cantessin una serenata.